Si l’Onze de Setembre sou a Lisboa, podreu gaudir de la celebració de la primera diada 11 de Setembro a la capital portuguesa. Es tracta d’una iniciativa de l’Associaçao Cultural CatalunyApresenta, impulsada per Sebastià Bennassar i Anna Cortils.








Hi haurà recitals de poesia catalana, concerts, una sessió DJ de música catalana i una activitat singular, la presentació del capgròs de l’associació, un cabeçudo batejat com Gaudiamus, un híbrid entre el drac gaudinià del Parc Güell i el mític Patufet.

Mondadori publica "Cazadores", una selecció dels millors relats extrets de dos llibres de l'escriptor xilè Marcelo Lillo.
Es tracta d'una selecció d'històries sorgides de dos llibres: "El fumador y otros relatos", publicat pel segell Caballo de Troya l'any 2008 i que va obtenir el premi del Círculo de Críticos de Arte de Xile, i "Gente que baila sola", un llibre encara inèdit al nostre país. Són històries quotidianes de personatges que viuen el costat més depriment de la vida.




Lillo és un autor lacònic, rotund, que no fa concessions a la bellesa. Va començar a escriure de molt jove, però no va publicar el seu primer llibre fins als 50 anys. Els seus protagonistes són gent poc acostumada a la felicitat, gent que amaga petits o grans secrets i que acaben ofegats per aquest viure gris de cada dia que els lliga sense remei i els roba la possibilitat d'anar més enllà, de trencar les cadenes que els enfonsen.
"Cazadores", una selecció de contes de Marcelo Lillo. El publica Mondadori.

Més mirades als grans il•lustradors de casa. Avui una porta d’entrada a la feina de David Ballespí.











Gràcies David

La filòsofa Beatriz Preciado va quedar finalista del Premi Anagrama d'assaig amb el llibre "Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en ‘Playboy’ durante la guerra fría".
Preciado va estudiar a Nova York i es va doctorar en Filosofia i Teoria de l'Arquitectura a Princeton. Impulsora de la teoria Queer, que afirma que la sexualitat és el resultat d'una construcció social i no una qüestió biològica, forma part del grup Le Rayon Gay i actualment és professora del Programa d'Estudis Independents del MACBA i de la Universitat París 8.




El llibre se centra en la creació d'Hugh Hefner, la revista “Playboy”, però la presenta com un projecte que va molt més enllà de ser una simple publicació d'adults. És un projecte arquitectònic que el que busca és fer bona la màxima de “si vols canviar un home, modifica el seu apartament”. Mansions, llits rodons, habitacions temàtiques, piscines transparents, miralls... L'univers Playboy serveix per estudiar les mutacions socials que van de la guerra freda a un capitalisme viu i actiu que combina sexe, drogues i informació, i on l'arquitectura és un escenari per acollir la identitat masculina.
"Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en ‘Playboy’ durante la guerra fría", de Beatriz Preciado. Finalista del Premi Anagrama d'assaig.

Lumen recupera una de les obres cabdals i més conegudes de l'autora turca Halide Edip Adivar, "La hija del payaso", en traducció de Bettina Blanch.
Nascuda l'any 1884 a Istanbul, en una família influent de classe alta, va publicar la seva primera novel•la l'any 1909. Quan es va assabentar que el seu marit volia integrar una segona dona a la família, es va separar i es va casar amb un metge que més tard seria ministre de Sanitat. Condemnats per les seves idees progressistes, Halide Edip Adivar va abandonar Turquia, on va tornar anys més tard per ocupar la càtedra de Literatura Anglesa de la Universitat d'Istanbul. Va morir l'any 1964.




Aquest llibre, pont entre dues cultures, la va convertir en una celebritat, se’n van fer 25 edicions i ara torna a la vida gràcies a l'entusiasme de molts intel•lectuals entre els quals destaca Orhan Pamuk. És la història d'un actor que es disfressa de dona per entretenir els seus veïns. A poc a poc es converteix en una celebritat i es casa amb la filla d'un imam que l'obliga a deixar de fer pallassades, cosa que no pot aconseguir, i acaba desterrat sense saber que té una filla.
"La hija del payaso", d'Halide Edip Adivar. El publica Lumen.

L'Avenç publica "Me'n recordo", una insòlita i peculiar mostra de la literatura del jo, creada per Joe Brainard i traduïda per Màrius Serra.
Brainard, nascut l'any 1942 i mort l'any 1994, va ser un artista polifacètic que també va conrear l'escriptura en facetes com les memòries, l'assaig breu i els diaris. Vivia a Nova York i es movia pels mateixos ambients que Jasper Jones o Andy Warhol, exposant al Moma i al Metropolitan Museum, i aquest "Me'n recordo" és, sens dubte, un llibre original i diferent pel que fa a la seva concepció i al contingut.




Els records apareixen convertits en entrades que arrenquen amb "Recordo...", i així s’aconsegueix que els moments més intranscendents comparteixin protagonisme amb elements bàsics de la vida. El resultat és un mapa de sentiments que ho abasta tot i que ho fa gairebé com un catàleg, despullant els records de la seva part més manipulable i convertint-los en elements d'un tot que es pot agafar sense cap ordre ni cronologia i que, per contra, engloba tota la vida del protagonista. En aquesta línia, l'editorial ha creat una pàgina web on tothom pot anar deixant els seus propis records.
"Me'n recordo", de Joe Brainard, en traducció de Màrius Serra. El publica L'Avenç.

No cal gaire esforç mental per imaginar que una traducció sempre és un motiu de gran satisfacció, per això a l’alegria que suposa veure una antologia de poemes propis traduïda a un altre idioma s’hi ha de sumar un seguit de circumstàncies que encara fan l’experiència més gratificant.
Anem a pams. La Universitat de Tartu, a Estònia edita, entre moltes altres, una col•lecció de poesia dirigida pel catedràtic Jüri Talvet.




Talvet, a més, és sens cap mena de dubte, un dels grans poetes europeus contemporanis que, a més està vivint un moment molt dolç pel que fa al seu merescut reconeixement internacional.
Així les coses, Talvet, que treballa sovint en col•laboració amb Albert Lázaro-Tinaut, un dels grans editors infantils i juvenils del país, ara dedicat als viatges i als projectes personals que l’engresquen, m’ha fet el gran regal d’escollir una antologia de poemes meus per formar part d’aquesta magnífica col•lecció que persegueix l’objectiu de donar a conèixer la poesia catalana a Estònia.




Sóc conscient que no em mereixo aquest honor, però tampoc no amago la satisfacció que representa formar part d’aquesta col•lecció i tenir una sèrie de versos traduïts per la ment afable, intel•ligent i magnífica de Jüri Talvet, un privilegi impagable que pels atzars de la vida em permet lligar el meu nom a un dels autors més destacats de la lírica internacional.




Com us comentava, el llibre Ära puuduta mind, (No em toquis!) és una selecció de poemes provinents de diferents llibres (Pintallavis, Atzavara, Noli me tangere, etc), escollits pel mateix Jüri i, en aquest sentit haig de confessar que m’afalaga força la possibilitat que els lectors d’Estònia puguin llegir els meus poemes gràcies al filtre fabulós que és la traducció feta per Talvet, per això no puc fer altra cosa que donar les gràcies a tots els implicats en aquest projecte per l’emoció i la satisfacció que representa.

Moltes gràcies!

L'editorial AlfaZeta ha publicat "Entre nosaltres", una antologia personal del poeta vila-secà establert a Lleida Pere Rovira.
Rovira és un dels grans poetes catalans contemporanis, autor d'una obra serena, constant i gens precipitada. I aquests elements fan que aquesta antologia tingui encara més valor, ja que, d'entrada, es tracta d'una selecció feta pel mateix Pere, cosa que li dóna un valor d'obra selecta, de tria feta des del cor, amb tots els al•licients engrescadors que això representa per al lector que descobreix o recupera l'obra de Rovira.





El llibre inclou algunes proses poètiques i també poemes inèdits, una oportunitat d'assaborir la tasca creativa d'un poeta capaç de ser colpidor o tendre, segons calgui, un poeta brillant i emocionant. El projecte editorial és la primera pedra d'una col•lecció que vol anar publicant antologies personals dels grans poetes vius de casa nostra, una idea interessant que s'arrodoneix amb un pòrtic que, en aquest cas, signa el poeta i traductor Manuel Forcano.
"Entre nosaltres", de Pere Rovira, primer volum de la col•lecció Orió d'AlfaZeta Edicions.

La Magrana torna a donar vida a la col•lecció La Negra amb la publicació de la novel•la "El crepuscle dels afortunats", de Juli Alandes.
L'editorial segueix així la recomanació del jurat del Premi Crims de Tinta, ja que el llibre va ser el finalista de la segona edició d’aquest premi que convoca la Conselleria d'Interior de la Generalitat. Aquest és el tercer llibre d'Alandes, un professor d'història nascut l'any 1968 a Castelló de la Ribera i que ha publicat una novel•la juvenil i un recull de narracions.




Es tracta d'una història àgil i ben lligada que, fidel a les pautes bàsiques de la novel•la negra, es converteix en una denúncia social, en un instrument per parlar de corrupció política i dels problemes de cada dia. I amb un cert aire profètic. Miquel O'Malley és un mosso d'esquadra que està de baixa per depressió després que la seva dona, una fiscal més jove que ell, l'hagi abandonat. El seu cap li demana que torni a la feina per investigar la relació que hi ha entre tres cadàvers: un capitost local, l'amo d'un prostíbul i una prostituta. Amb l'ajut d'una periodista es trobarà una densa xarxa d'interessos foscos.
"El crepuscle dels afortunats", de Juli Alandes. El publica La Magrana.

Lumen acaba de publicar "Éramos unos niños", un llibre de Patti Smith on la cantant explica la relació especial que la va mantenir unida al fotògraf Robert Mapplethorpe.
Patti Smith va néixer a Chicago l'any 1946. L'any 67, l'any que va morir Coltrane, l'any que Hendrix cremava la seva Stratocaster a Monterrey, es va traslladar a Nova York i va conèixer el fotògraf Robert Mapplethorpe. L'any 75 s'estrenava amb l'àlbum "Horses" i es convertia en una estrella del rock que, a més, dibuixava i escrivia.




Es va retirar, però va tornar als escenaris per alliberar-se de la desesperació provocada per la mort, en poc temps, del seu marit, el guitarrista Fred Smith, del seu germà Todd i del seu amic Robert. I ara arriba aquest llibre que no és altra cosa que la crònica d'una amistat, de la vitalitat i de l'alegria d'una ciutat com Nova York, que acull dos creadors joves, polèmics i controvertits que faran de la seva relació una veritable història d'efervescència creativa que va lligada a l'esclat de la contracultura pop dels setanta i dels vuitanta.
"Éramos unos niños", de Patti Smith. Publica Lumen.